dimarts, 12 de novembre de 2013

Isidor Cònsul

Emili Teixidor dóna un retrat d'humanista de finals de segle que conjumina amb habilitat el fet de ser home de cultura, pedagog d'ofici, lector d'olfacte, xafarder impenitent i escriptor d'innegable versatilitat. La seva mirada carregada d'ironia i d'escepticisme s'ha acostumat a destriar l'espectacle del món i a presentar-lo amb enginy analític de pinzellades ràpides plenes de lucidesa, sentit comú i sornegueria. Com a valor afegit, les seves Contraportades han aconseguit traslladar al món de la ràdio un nivell de qualitat literària que pot arrenglerar-se en la mateixa tradició de vells paper periodístics esdevinguts pàgines concloents de valor literari. Només cal acostar-se a comprovar-jo en els articles de Gaziel, Josep M. de Sagarra, Eugeni Xammar o Josep Pla per posar exemples bàsics. 

(Isidor Cònsul. "Tria personal", Serra d'Or, núm. 441, setembre del 1996, p. 71)