dilluns, 26 de gener de 2015

Poemes amb àngel

Editorial Proa. 1997

de: Carles Toner Pifarrer i Jaume Subirana

Publicat el 15 d'agost de 2014 per oi
El 19 de febrer passat la lectura de l’Horiginal va ser travessada tota d’àngels, i jo hi vaig ser. [...] 

La van convocar Jaume Subirana i Carles Torner, que han maldat per recuperar i revisar un llibre seu de fa anys, l’antologia Poemes amb àngel. I m’hi van convocar com a editor de la primera versió del llibre, publicada el 1997 a la col•lecció de butxaca de Proa. Aleshores el pretext per fer-la va ser un suggeriment d’Emili Teixidor arran de l’estrena al TNC de l’obra Àngels a Amèrica. L’Emili buscava un gàdget per a la botiga del teatre i se’ns va acudir fer el llibret, que vaig demanar al Jaume: això era a principis de juliol del 96 i a final de mes ja tenia sobre la taula una proposta de sumari preparada per ell i el Carles, i tretze mesos després el llibre era al carrer. Per rememorar-ho a l’Horiginal, després que Izaskun Arretxe, editora de la nova edició de l’antologia obrís la sessió, vaig llegir el primer paràgraf del pròleg de l’Emili a l’edició anterior, que valia llavors i val ara a propòsit de la nova:

Seguir el rastre que els àngels han deixat en la literatura, sobretot en la poesia, que té fama de ser el gènere més elevat, ha de ser una feina d’anys, d’erudició i de sensibilitat. Jaume Subirana i Carles Torner són poetes joves

(i és que fa divuit anys ho eren, ho érem, prou, de joves…)

i no pretenien pas presentar-nos una recerca completa del pas o del vol dels àngels en la poesia occidental. La seva erudició i la seva sensibilitat els han guiat en la tria d’una cinquantena de poemes, només un per autor, com una mostra de la petjada que han deixat en les paraules i en la imaginació dels humans aquests esperits que es mouen, segons diuen, entre aquest món i l’altre o els altres. Vull dir els simbòlics, imaginatius, artístics, mentals… És una tria personal.

Personal i indiscutible. Per això, ara, ara que no tinc responsabilitats institucionals —vaig continuar—, seré desobedient i la discutiré amb un poema amb àngel que ells no han recollit, el meu poema amb àngel. És aquell de Joan Teixidor que es diu “Història” i fa:

Era un àngel que feia el seu camí
i sojornava uns anys a casa nostra.
Ens partírem el pa; tot era alegre.
Ara torna a ser fora.

Vaig reprendre el guió per dir, com se m’havia demanat, el poema de Narcís Comadira que hi ha a la nova antologia. Quan me’l van proposar no me’n vaig adonar, però en assajar-lo he recordat que també és un encàrrec que vaig fer jo, fa un parell d’anys, arran del Dia Mundial de la poesia. Vaja, que tinc la impressió que sóc l’home dels encàrrecs. Que ara no sé si seria una manera de ser l’àngel de la guarda o  més aviat l’home del sac…

Acte seguit, van llegir David Castillo, Jaume Creus, Xènia Diakonova, Enric Gomà, Gemma Gorga, Vicenç Llorca, Josep Pedrals, Josep Porcar, autors i traductors inclosos en l’antologia, i, és clar, el Jaume i el Carles. Després, com sempre a l’Horiginal, la festa va continuar, angelicalment, o no…