dimarts, 12 de novembre de 2013

Jaume Aulet

La seva és una imatge essencialment col•lectiva de la societat que retrata, i per això no és estrany que […] admeti la lectura testimonial. El fet d'haver optat per un títol tan connotat com el de Pa negre ja posa en relleu aquest referent col•lectiu. Des del punt de vista literari, el principal repte de la novel•la el tenim en la fixació del punt de vista. La pretensió és aconseguir una narració en primera persona des de la perspectiva d'un narrador adult que es mira els fets com a cosa ja passada, però que al mateix temps no pot adoptar un punt de vista del tot distanciat perquè el que pretén és oferir la visió del món tràgic de la postguerra des de l'òptica d'un infant. Aquesta situació intermèdia obliga a plantejar-se en tot moment el to a adoptar, cosa que exigeix un treball important des del punt de vista narratiu, el qual és, de fet, un dels mèrits més importants del llibre. Potser per això, una de les virtuts és la preocupació que s'hi adverteix pel llenguatge. Aquest control és el que permet al novel•lista, a través del narrador, encertar el to adequat per transmetre al lector una visió de les coses que no pot ser ni massa propera als fets ni excessivament distanciada. Si tenim present aquesta pretensió –que és d'estil i, per tant, de llenguatge– entendrem millor que al llarg del llibre hi hagi molts moments en què es posa de manifest la importància concedida a la paraula com a mecanisme dels personatges per a endinsar-se i comprendre la realitat. 


(Jaume Aulet. "Emili Teixidor, Pa negre. Jaume Cabré, Les veus del Pamano. Carme Riera, La meitat de l'ànima", Els Marges, núm. 74, octubre del 2004, p. 105-110)